Luisa Granero escultora nascuda a Barcelona l’any 1922. la vida de Luisa Granero és una història de força, de pertinàcia i de superació personal que troba en l’art i .l’escultura el motor per sobrepassar qualsevol obstacle. Deixeble d’Enric Monjo i de Jaume Otero. Va rebre nombrosos guardons i va ser catedràtica i doctora de la Facultat de Belles Arts. Va ser la primera dona que va guanyat una càtedra d’escultura. Membre de la Reial Acadèmia de Santa Isabel d’Hongria, de la de Sant Fernando de Madrid ,de la Reial Acadèmia de Sant Jordi i de la National Sculpture Society de Nueva York.
Tot acompanyat de poesia i música de la que destaquem:
Poesia: Un obstacle de Charlotte Perkins Gilman, el rellotge de Juana raspall i el poema quatre del llibre “Tunel sin estrelles” .d’edicions Carena…..llibre de poesia d’Abelardo Gil Leyva…… Música: La creació de Haydn ,l’expectació de A. Shomberg, Les quatre edats de Valentin Alkan i l’opera Louise de Gustave Charpentier.
Dama Matadepera 