Laura Pinyol Puig (Terrassa, 1979) es va llicenciar en comunicació audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra. Compagina la literatura amb la producció periodística i col·labora habitualment al Nació Digital , al setmanari La República , a la revista Vallesos , a Descobrir Catalunya , al diari ARA, Catalunya Ràdio. El 2012 va fundar l’agència de comunicació Èmfasi Comunicació, que dirigeix. L’any 2018 va publicar la seva primera novel·la, El risc més gran (Amsterdam), sobre la fuga que inicia una dona per poder seguir endavant. Novel·la de la qual era el fil conductor de la conferencia. Laura Pinyol va fer una exposició sobre totes les violències envers les dones , a les dones., explicant cada una d’elles amb noms i dades.
“dama matadepera” amb el Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones – dijous 25 novembre 2021 per a Matadepera Ràdio.
Parlen les dones,
la seva poesia
tendra i forta.
Ben pocs s’aturen
a escoltar aquestes veus,
que, trasbalsades,
un nou llenguatge diuen
nascut al fons dels segles.
poema de Montserrat Abelló “Parlen les dones”.
Un any més, 25 de novembre, commemorem el “Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones.” Aquests darrers mesos, la nostra societat ha estat commocionada, trasbalsada, per un seguit d’agressions a les dones a través dels seus éssers estimats i especialment de les seves filles i fills. Aquesta violència denominada com a “Violència vicària” té com a objectiu destruir psicològicament a la dona.
El pare exerceix una violència extrema contra les seves criatures, arribant fins i tot a causar la mort o utilitzant recursos de particular crueltat per a l’eliminació dels seus cossos en moltes ocasions. L’ànim de causar dany a la seva parella o ex parella tant sí com no supera qualsevol afecte que pugui sentir per ells….per elles.
L’assassinat de les filles o els fills és la part més visible d’aquesta forma de violència extrema que destrueix la dona per sempre: però és habitual la manipulació de filles o fills perquè es posin en contra de la mare o fins i tot l’agredeixin. Aquestes filles i fills pateixen un dany irreparable i també son víctimes de violència de gènere. L’objectiu és el control i el domini sobre la dona, en una ostentació màxima de possessió en una relació de poder que se sustenta en la desigualtat.
La violència vicària compta amb la complicitat d’una societat que qüestiona permanentment les dones, que les priva d’autoritat i posa en dubte la seva paraula. La violència vicària és la violència de gènere. Se substitueix la persona, fills i filles, en l’acció directa física o psicològica de la violència per causar un dany major i permanent a la dona. L’objectiu és la dona.
Per tant, són els fills o filles qui són assassinats per destruir la vida de la mare, o als que es posa en contra de la mare per causar-li un dany permanent que en molts casos porta al suïcidi de la dona. El terme violència vicària es va incloure en el Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere a Espanya. Cal que la societat prengui consciència de la realitat de la violència de gènere i cal la implicació responsable de tots els poders públics, que no han d’admetre la negació de la violència contra les dones, una violència que qüestiona els valors democràtics i té efectes devastadors sobre la convivència social. La negació de la violència contra les dones s’ha de considerar apologia de la violència. L’educació en tots els àmbits acadèmics és essencial per a la formació de les noves generacions. Així com les accions de sensibilització adreçades al conjunt de la societat.
Prou violència vicària, prou violència masclista!!
“dama matadepera” amb el Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones i les nenes.
FOTO: El temple de Garni . Antic temple localitzat al poble armeni de Garni. És l’estructura millor conservada de l’Armènia precristiana. Amb tot, escoltant Schhustanik d’Edward Mirzoian compositor armeni i la seva obra dedicada a Schushanik, una dona armènia torturada pel seu espòs.
Dama Matadepera 