Dama de Nit presenta a Eulàlia Ferrer i Montserrat, editora i llibrera i de convidada Yolanda Guasch Boileau gerent de l’Editorial Boileau.
El 27 d’octubre de 1821 va ser una jornada nefasta en l’epidèmia de febre groga que assotava Barcelona. Antoni Brussi Mirabent, marit d’Eulàlia Ferrer director del Diari de Barcelona, moria a casa seva del carrer Llibreteria.
L’ Eulàlia Ferrer Montserrat, amb 41 anys veia davant seu un panorama complicat i dolorós. Per be i per mal, l’estat de vídua la va situar en primera línia d’actuació i decisió , sense necessitat de delegació ni autorització alguna, acabava de convertir-se en Cap de casa. Les fonts documentals retraten a una dona de caràcter, que es va encarregar dels negocis, sense cedir el lloc al seu hereu quan aquest va arribar a la majoria d’edat, el contrari de lo que era habitual entre les viudes del gremi de llibreters i impressors de Barcelona.
Eulàlia Ferrer, vídua de Brusi ens ofereix un elenc de relacions, actuacions, decisions i manifestacions entre les que destaquen, per la seva excepcionalitat en aquest àmbit d’estudi , els seus enfrontaments amb el seu col·legi professional.
Una dona apoderada, que va construir la seva pròpia identitat personal i professional, en una època en la que ser dona era tot un desafiament.Una dona excepcional.
Música.- Aquest riure és més dolç que la feina d’una abella d’ A. de Bertrand.
