Conferència a càrrec Pep Busquet i Duran . Llenguatge visual: Del Visible a l’Invisible” Fotògraf i artista visual.
En Pep Busquet ens va oferir una xerrada sobre el seu treball. Explicava que Les imatges no representen,les imatges son. Dintre seu s’amaga la voluntat de fer visible l’invisible. A través de les sensacions visuals i a través del pòsit de l’espectador les imatges interpel·len, qüestionen. Ens va exposar unes imatges per poder opinar sobre el que veiem. I van sortir una gran varietat d’opinions sobre elles, Una vetllada molgt interessant. Vam acabar l’acte en un sopar al Restaurant del Casal de Cultura.
Dama de Nit” presenta a Joana Biarnés i Florensa, la 1a fotògrafa catalana i espanyola que va adoptar la carrera professional de fotoperiodista. De convidat a Pep Busquet i Duran fotògraf i artista virtual.
Joana Biarnés, va néixer a Terrassa el 13 de setembre de 1935. En els anys 60, en ple auge del reportatge gràfic periodístic, apareix una dona decidida en la redacció del diari madrileny “Pueblo” que havia cursat estudis de reportera a l’escola de periodisme a Barcelona. Després d’una col·laboració casual amb aquest diari, el seu director, Emilio Romero li va oferir un bitllet d’avió i un contracte en el vespertí madrileny. Entre els seus companys es trobaven Jesús Hermida, Juan Luis Cebrian, Jesús de la Serna. Una generació de notòries personalitats de l’ofici amb les quals Joana va haver de bregar. Joana, aleshores Juanita, si volia mantenir-se en aquest entorn professional, no tenia altre remei que aconseguir l’excel·lència. un cop més, s’havia de defensar el seu gènere demostrant vàlua professional.L’obra fotogràfica de Joana, és la crònica d’una època construïda a còpia de lluita i determinació.
Qualitats que li van permetre imposar-se en un moment difícil i els perjudicis sobre les dones estaven a l’ordre del dia. Joana Biarnés va saber captar una societat canviant , deixa.-Joana….Una pionera que va vèncer els prejudicis d’una època, que va triomfar en la professió i que va conèixer i immortalitzar grans personatges de la història.
nt testimoni de catàstrofes, esdeveniments esportius i esdeveniments socials.
El 25 de novembre va ser declarat dia internacional contra la violència de gènere el juliol de 1981.
Es va escollir aquest dia per commemorar el violent assassinat de les germanes Mirabal, també conegudes com Les Mirabal o Les Papallones (Patria, Minerva i Maria Teresa), tres activistes polítiques assassinades el 25 de novembre de 1960 mentre anaven a Puerto Plata a visitar els seus marits empresonats, en mans de la policia secreta del dictador Rafael Trujillo a la República Dominicana. Dedé Mirabal, que viu a Bèlgica, és l’única germana que ha sobreviscut. Els seus cadàvers destrossats van aparèixer al fons d’un barranc. Per al moviment popular i feminista de la República Dominicana, històricament, aquestes dones han simbolitzat la lluita i la resistència.
Si ve una papallona
jo no l’agafaré.
Que voli, que voli,
al cel hi està més bé.
Les flors com cada dia
Voldran fer-li un petó
que hi vagi, que hi vagi,
que l’ompliran d’olor.
La papallona, poema de JOANA RASPALL
La violència contra dones i nenes és una de les violacions dels drets humans més esteses, persistents i devastadores del món actual sobre les quals amb prou feines s’informa a causa de la impunitat de què gaudeixen els perpetradors, el silenci, l’estigmatització i la vergonya que pateixen les víctimes.
La papalloneta s’ha trencat una ala; li cau destrossada al peu del roser. —Ai, que no hi ha metge que pugui curar-me! —sospira la pobra—. Ara, què faré? —No ploris, amiga —li diu una rosa, la més bella i fresca de tot el jardí—. Et donaré un pètal que et pugui fer d’ala; l’aranya té traça i te’l pot cosir.
L’aranya, que és sàvia i tothora fila, amb amor la feina enllesteix aviat. I la papallona torna a fer volades amb una ala blanca i un pètal rosat. Cirurgia de J. Raspall.
Metamorfosi d’àngels en papallona . S. Dalí.
Cirurgia, pràctica terapèutica que implica manipulació i que pressuposa l’accés a l’interior de l’organisme a través de perforació o incisió a la pell i que s’aplica a les activitats cruentes la finalitat de les quals és reparar o pal·liar mitjançant maniobres manipulades ajudades per diversos instruments el dany causat per certes malalties o altres agents. Hi han cirurgianes i cirurgians en podologia, odontologia, ortodòncia, veterinària, però no hi ha cirurgians ni cirurgianes que puguin reparar o pal·liar el danys causats per la violència física, psicològica, digital o sexual, violència obstètrica i vulneració de drets sexuals i reproductius, violència econòmica, de segon ordre i vicària i qualsevol altres formes anàlogues. Hannah Arent escrivia “És indubtable que allí on la vida pública i la seva llei de la igualtat s’imposa per complet, allí on una civilització aconsegueix eliminar o reduir al mínim l’obscur fons de la diferència, aquesta mateixa vida pública conclourà en una completa petrificació”.
Laura Simó ens va parlar de la seva trajectòria musical des dels seus inicis. Una vida dedicada a la música i com ella diu: La música una forma de vida. Gran amiga de Francesc Burrull ens va obsequiar amb la darrera obra pòstuma d’ell on la Laura i a col·laborat i a fet posiibleque sortis a la llum el C.D “On es desborda el sol” on Burrul va posar la música als poemes de Pere Tàpies. Laura ha esta el motor indispensables de que aquest treball sortís a la llum. I també com ella diu: “…..i quan agafi aquesta petita joia entre les mans….. m’asseuré a l’arena, amb els peus acoronats pel mar, per contemplar, emocionada, on es desborda el sol”.
Una vetllada emocionant. Després vam a anar a sopar al restaurant “El Celler” de Matadepera.
Conxita Badia va col·laborar amb importants artistes contemporanis incloent Enric Granados, Enric Morera, Jaume Pahissa, Ventura Gassol, Amadeu Vives , Frank Marshall , Robert Gerhard, Felip Pedrell i Apel·les Mestres . També va rebre elogis de diversos artistes, com Apel·les Mestres. Conxita es va casar amb Ricard Agustí, sent el seu padrí de noces Felip Pedrell, de qui, entre altres obres, va estrenar el 1921 La Celestina. Conxita col·labora constantment amb Pau Casals i l’any 1932 va cantar obres d’ Arnold Schönberg en presència del mateix compositor en el marc del Festival Schönberg del Palau de la Música.
Música.- William Baines – The Last Sheaf
Laura Simó. None so beatiful
Witold Maliszewski– Nit de juny
Laura Simó. Our Love is here to stay
Silvestre Revueltas. Janitzio.
Thomas Ravenscroft. Who’s the fool now?
Poesia.- Vicent Andrés Estellés. La Pallissa cant III de l’Elegia.
Emma Viñas va fer una explicació de la seva decisió d’apartar la seva professió de radiòloga a la Mutua de Terrassa per l’ofici de formatgera, pastora i ramadera junt amb el seu company i els seus tres fills. Emma va explicar el seu projecte familiar “EL Turo de les Nou Cabres”. Amb el seu ramat d’ovelles i cabres realitzem des de fa 8 anys la neteja de boscos, per prevenir els incendis forestals al Parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Estant muntant la queseria mobil econòmica per dóna el millor d’ells, oferint un producte compromès amb el medi ambient. Un producte associat a una filosofia de cuidar l’ entorn. Camps, boscos i mon rural. La queseria s’està fent en un mòdul mobil. Amb consum mínim daigua a circuit tancat, sense asfalt. “Dama matadepera” Al final de la conferència Emma i el seu acompany van serconvidatas al restaurant “La Bolera” de Matadepera. “
Eulàlia Torres Elies. va nèixer a Barcelona l’any 1949. L’any 1976 va entar en contacte i va conèixer el món rural en una explotació agrària als Pirineus Orientals francesos. Dos anys més tard va començar un recorregut amb unescamot de cabres a la petita vall del Forn que va parar en l’elaboració de formatge de cabra d’alta qualitat amb la llet del seu propi ramat al poble d’Ossera de la Vansa, a l’Alt Urgell.
Cesc Serrat va fer una posada d’escena fascinat. Per contar contes estava acompanyat per la guitarra d’Agustí Planas. Va ser una vetllada inoblidable plena de tendresa i emocions. En Cesc quan explica contes et transforma en un ambient màgic i fantàstic. La seva intervenció va ser molt aplaudida per tots els assistents. Després de la conferència vam obsequiar a un sopar als dos participants al restaurant “Can Vinyers”.
Dama de Nit presenta Adelaida Ferré Gomis puntaire, folklorista, mestra i historiadora catalana. De convidat Cesc Serrat rondallaire, artista i amb una trajectòria que passa pel camp del teatre, la pedagogia, l’animació cultural i la plàstica.
Adelaida Ferré Gomis és la gran historiadora de l’encaix a Espanya. , va fer una bona feina de documentació i catalogació dels fons dels museus d’art de Barcelona dirigits per Joaquim Folch i Torres . Quant a les puntes de coixí, Ferré es mostra als seus articles com una gran coneixedora del seu passat, però també del seu present, tant a Catalunya com a la resta d’Europa. Tècniques, folklore, història o lèxic de les boixets, Ferré va tractar i va estudiar a fons tots aquests aspectes., també es va interessar per la llengua internacional esperanto i el 1909 va participar al cinquè congrés internacional d’aquesta llengua, celebrat a Barcelona.
Música.- Allan Pettersson . Blomma vid min fot.
Gioachino Rossini Adelaida de Borgonya, òpera en dos actes.
F. A. Rosetti. “La caça”
David Gaines. Simfonia n. 1 Esperanto.
Joseph Ryelandt. Idil·li místic.
Poesia.- Carme Montoriol i Puig. Fragment de “El Ram”
Dama Matadepera 