Conferència a càrrec de Isabel Marquès, licenciada en dret amb un ampli bagatge professional com a assessora jurídica. Vinculada al món associatiu terrassenc i de cooperació internacional, participant voluntàriament amb ALBA, Integralba-ECOinserció, Oncolliga, Salut Mental, Teixidors de Terrassa, Comissió dels Drets Humans del Col·legi d’Advocats de Terrassa, Espai de Drets i Fundació Arxiu Tobella. Actualment, ocupa el càrrec de Síndica Municipal de Greuges de Terrassa.
Isabel Marquès va fer una exposició dins el marc del “Dia de la Dona Trballadora”. També es va referir en tot el que implica ser Sindica de Greuges i pel fet de ser dona. La seva intervenció va ser un èxit i tots els assistents van agrair la seva disposició en contestar totes i cada una de les preguntes del públic.
Després de la conferència vam obsequiar a Isabel Marquès i acompanyant a un sopara al Restaurant “ElCeller”.
Carmen Karr i Alfonsetti ( Barcelona , 1865 –1943 ) va ser una periodista , escriptora , musicòloga i publicista espanyola . Va ser sufragista i una de les promotores més avançades del feminisme català de principi del segle XX. De l’oreneta de Morera a l’oreneta de Segarra passant per la de Dalí, Zajc, Bartra i l’herba
Música.- L’oreneta de Morera. Cantada per Jaume Aragall.
Xavi Ros nascut l’any 1969 a Terrassa llicenciat en geologia i doctorat en la matèria l’any 1997. L’any 1999 va començar a treballar com a professor de secundària a l’Institut Montserrat Roig i un any després es va incorporar a L’Institut de Matadepera i des de l’any 2013 és Director del centre. A la conferència va parlar de la seva visió i els seus somnis sobre l’ensenyament i l’educació dels joves. Tot un èxit de participació per part dels assistents. Després de la conferència se li va oferir un sopar a Cal Madu.
La conferència d’aquest mes estava programada per ser realitzada per Xavi Ros, director de l’Institut Matadepera però, a causa de la COVID-19, es va canviar per Carles Prat, qui la va acabar duent a terme
La conferència va tractar sobre els gossos a Catalunya, les noves lleis i la Leishmaniosi. (una malaltia que transmet un mosquit paràsit. En Carles es va llicenciar en medicina veterinària el 2008, va continuar la seva formació a Anglaterra amb estades a Londres a la Universitat de Cambridge. És membre del Col·legi oficial, de Veterinaris de Barcelona i membre del col·legi de veterinaris de Londres.
A causa de la Covid, el programa ni es va poder gravar. I va quedar posposat per febrer. Es va emetre “Dama de Nit” del gener del 2021.
Era el programa N. 28 Dedicat a Clotilde Cerdà. Arpista ,compositora, assagista, activista i conferenciant, coneguda amb el nom d’Esmeralda Cervantes. De convidat en Moisès Bertran, pianista i Compositor.
Dama de Nit presenta Teresa Codina i Mir. Mestra i Pedagoga i escriptora. Vam comptar de convidat amb Xavi Ros, director de l’IES de Matadepera.
Teresa Codina i Mir va néixer a Barcelona l’any 1927. va marxar a París on va descobrir les aportacions dels moviments de la renovació pedagògica i els autors de l’Escola Nova (Montessori, Dottrens, el pla Dalton, el sistema Winnetka……)
Després de l’experiència a París va venir a estudiar pedagogia a la Universitat de Barcelona, va fundar l’escola Talitha…… que vol dir «nena», en arameu. , l’escola que va desafiar el franquisme. .- L’any 1975 Teresa s’implica en un projecte educatiu al barri de Can Tunis, una zona marginal, allunyada de la ciutat i habitada per famílies d’ètnia gitana. El mateix any en què es va jubilar, va publicar el llibre “L’Infant i el parvulari- “
Dama de Nit presenta a Francesca Bonnemaison, pedagoga catalana , promotora de l’educació femenina popular catalana, creadora el 1909 de la Biblioteca Popular de la Dona , la primera biblioteca pública femenina creada a Europa, De convidat vam comptar amb Xavier Bru de Sala, escriptor i articulista català, llicenciat en filologia catalana, polemista.
Francesca Bonnemaison va néixer a Barcelona l’any 1872.- Va estudiar dibuix, pintura, idiomes. ella va dur a terme una petita gran revolució des la qual es van beneficiar moltes dones barcelonines. Francesca va crear la Biblioteca Cultural de la Dona, una Biblioteca que va destacar des dels inicis pel seu dinamisme i que va ser la primera d’Europa d’aquestes característiques.
Música.- Francesca de Rimini de Txaikovski i de Rachmaninoff.
Karol Maciej Szymanowski, el seu concert obertura en mi M Op 12.
Gabrioel Pierné.- Concert per piano i orquestra Op 12.
Theodore Gouvy.- Simfonia n. 2 en fa M. Op 12.
Sergei Lyapunov.- Simfonia n.1 Op 12
Leevi Madetoja.- Vals n.1 en sol bemoll Op 12 entre d’altres.
Poesia.- Poema de Robén Dario. “A Francisca”.
Poema de Jordi Pere Cerdà . “Vegetació”.
Jordi Pàmies. “La poesia”.
Ramón Masifern. “L’Empordà”.
Dolors Monserdà.- Vers dedicat al casament de la Francesca.
Conferència a càrrec de Xavier Bru de Sala escriptor i articulista català, llicenciat en filologia catalana, polemista.
Xavier Bru de Sala va fer una exposició molt interessant sobre Barcelona.. La xerrada tractava de Com s’ho ha fet Barcelona per esdevenir una de les ciutats més ben valorades del mon. Va explicar que Barcelona ha sabut aixecar-se i guanyar pes i posicions en les circumstàncies més adverses i que Barcelona l’han fet créixer els catalans. I que Gràcies a l’esforç de tot un país, Barcelona ha pres rellevància universal.
Laura Pinyol Puig (Terrassa, 1979) es va llicenciar en comunicació audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra. Compagina la literatura amb la producció periodística i col·labora habitualment al Nació Digital , al setmanari La República , a la revista Vallesos , a Descobrir Catalunya , al diari ARA, Catalunya Ràdio. El 2012 va fundar l’agència de comunicació Èmfasi Comunicació, que dirigeix. L’any 2018 va publicar la seva primera novel·la, El risc més gran (Amsterdam), sobre la fuga que inicia una dona per poder seguir endavant. Novel·la de la qual era el fil conductor de la conferencia. Laura Pinyol va fer una exposició sobre totes les violències envers les dones , a les dones., explicant cada una d’elles amb noms i dades.
“dama matadepera” amb el Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones – dijous 25 novembre 2021 per a Matadepera Ràdio.
Parlen les dones, la seva poesia tendra i forta. Ben pocs s’aturen a escoltar aquestes veus, que, trasbalsades, un nou llenguatge diuen nascut al fons dels segles.
poema de Montserrat Abelló “Parlen les dones”.
Un any més, 25 de novembre, commemorem el “Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones.” Aquests darrers mesos, la nostra societat ha estat commocionada, trasbalsada, per un seguit d’agressions a les dones a través dels seus éssers estimats i especialment de les seves filles i fills. Aquesta violència denominada com a “Violència vicària” té com a objectiu destruir psicològicament a la dona.
El pare exerceix una violència extrema contra les seves criatures, arribant fins i tot a causar la mort o utilitzant recursos de particular crueltat per a l’eliminació dels seus cossos en moltes ocasions. L’ànim de causar dany a la seva parella o ex parella tant sí com no supera qualsevol afecte que pugui sentir per ells….per elles.
L’assassinat de les filles o els fills és la part més visible d’aquesta forma de violència extrema que destrueix la dona per sempre: però és habitual la manipulació de filles o fills perquè es posin en contra de la mare o fins i tot l’agredeixin. Aquestes filles i fills pateixen un dany irreparable i també son víctimes de violència de gènere. L’objectiu és el control i el domini sobre la dona, en una ostentació màxima de possessió en una relació de poder que se sustenta en la desigualtat.
La violència vicària compta amb la complicitat d’una societat que qüestiona permanentment les dones, que les priva d’autoritat i posa en dubte la seva paraula. La violència vicària és la violència de gènere. Se substitueix la persona, fills i filles, en l’acció directa física o psicològica de la violència per causar un dany major i permanent a la dona. L’objectiu és la dona.
Per tant, són els fills o filles qui són assassinats per destruir la vida de la mare, o als que es posa en contra de la mare per causar-li un dany permanent que en molts casos porta al suïcidi de la dona. El terme violència vicària es va incloure en el Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere a Espanya. Cal que la societat prengui consciència de la realitat de la violència de gènere i cal la implicació responsable de tots els poders públics, que no han d’admetre la negació de la violència contra les dones, una violència que qüestiona els valors democràtics i té efectes devastadors sobre la convivència social. La negació de la violència contra les dones s’ha de considerar apologia de la violència. L’educació en tots els àmbits acadèmics és essencial per a la formació de les noves generacions. Així com les accions de sensibilització adreçades al conjunt de la societat.
“dama matadepera” amb el Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones i les nenes.
FOTO: Eltemple de Garni . Antic temple localitzat al poble armeni de Garni. És l’estructura millor conservada de l’Armènia precristiana. Amb tot, escoltant Schhustanik d’Edward Mirzoian compositor armeni i la seva obra dedicada a Schushanik, una dona armènia torturada pel seu espòs.
Dama Matadepera 